La mort

Què és la mort?

Ramon Llull, Félix o Llibre de meravelles.

“Bell fill, hom és instrument, e és compost de vida corporal e esperitual, e la obra de la vida esperitual e corporal és lo viure, qui és go per què hom viu; e la mort és lo contrari de la vida, go és saber, que hom mor per lo desordonament de l’estrument, e per lo departiment que la ànima fa del cors, lo qual no pot viure sens l’ànima, qui li dóna vida.”

Mort: Quan l’ànima se’n va del cos.

Qui és l’autor: va ser un escriptor que es va expressar en llatí, en català i en àrab. El nucli de l'aportació de Llull és el que ell anomenava l'Art: un sistema general d'interpretació de la realitat visible i invisible. (1232)

Època: medieval.

Llibre: Fèlix es enviat pel seu pare a meravellar-se de les meravelles del món. Està format per deu contes o llibres: de Déu, dels Àngels, del Cel, dels elements, de les plantes, dels metalls, de les bèsties, de l'home, del paradís i de l'infern. Escrit amb molt d'enginy, és ple d'exemples, preguntes i respostes.

Pere Calders, L’Hora en Punt

Mort: veu la mort com una cosa còmica i inverosímil, sense gaire importància.

Qui és l’autor: va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista. (1912).

Època: modernista.

Llibre: De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé.

Fantasia, humor, cordialitat, to líric i, per damunt de tot, un coneixement exhaustiu dels mecanismes del cor i de la intel·ligència: aquestes serien algunes de les característiques dels contes de Pere Calders, surrealista i hiperrealista, bruixot dels recursos impensables, inventor de paraules.

Miquel Martí i Pol, Llibre d’absències

Mort: veu la mort com una cosa que afecta a una altra persona però et fa mal a tu.   

Qui és l’autor: fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. (1929)

Època: modernista

Llibre: llibre de poemes escrits amb dolor, degut a la mort de la seva primera esposa.

Màrius Sampere, Les imminències

Mort: veu la mort com una cosa que mai arribarà si encara duren els records.   

Qui és l’autor: és un poeta català, guanyador de diversos guardons. (1928)

Època: modernista

Llibre: últim llibre que va escriure, un recull de poemes.

Joan Vinyoli, El silenci dels morts

Mort: parla de la mort i de com s’ha de conviure amb els morts. Diu que la mort no és més que una paret de fum que fa impossible veure’ls, però que se’ls ha de cuidar per si un dia es manifesten.

Qui és l’autor: fou un poeta català. Fortament influït per Rainer Maria Rilke, va començar a escriure incitat per una frase seva: «La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències».  (1914)

Època: modernista.

Llibre: poema que parla de com viure amb els morts i de com aquesta experiència afecta als nostre dia a dia.

Jacint Verdaguer, Al Cel

Mort: parla de la mort i de com ell s’està morint i anant cap al cel, describint-ho així d’una manera molt bonica.

Qui és l’autor: fou un poeta i prevere català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. (1845)

Època: renaixença

Llibre: desig de volar amunt fins aquell enyorat paradís, que concreta en les imatgeries de les estrelles, els planetes i l’esfera celeste, constatant la impossibilitat romàntica d’arribar a Déu i a la “flor de l’Infinit”.

Màrius Torres, Poesies

Mort: li parla a la mort, dient-li que vol que arribi ja, perquè no li té por, i desitja morir-se més que a res i que donaria el que fos per poder morir.

Qui és l’autor: poeta català (1910)

Època: modernista

Llibre: els temes que hi dominen són la música, l'art en general i la naturalesa, que permeten una reflexió sobre la vida humana, el sentiment i la mort.

Bartomeu Rosselló-Porcel, Imitació del foc

Mort: diu que està cansat i parla del moment que viu, relatant aquest moment abans de morir, veient com la mort se li apropa i el que sent per dins ell en aquesta situació.

Qui és l’autor: poeta i traductor mallorquí. (1913)

Època: modernista   

Llibre: El llibre és com un calidoscopi, ja que conté poemes neopopularistes, simbolistes, de la poesia pura i d'altres que imiten un cert barroquisme.

Salvador Espriu, La pell de brau

Mort: parla d’Espanya (Sepharad) i li diu que mai no pot morir un país per un home, però un home a vegades és necessari que mori per un país. Aconsella a la nació fer ponts de diàleg estables i intentar entendre que és el que volen els seus habitants.

Qui és l’autor: Salvador Espriu i Castelló fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors. (1913)

Època:  modernista.

Llibre: es tracta d'una al·legoria crítica amb l'Espanya de la postguerra i la seva intransigència amb els diferents pobles de la península Ibèrica.

Ausias March, Si per null temps creguí ser amador

Mort: la seva estimada ha mort i ell sent un buit a dins molt gran, parla amb un gran dolor del seu dia a dia, en el que pateix i ho passa molt malament.

Qui és l’autor: va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. (1397)

Època: medieval.

Joan Maragall, Cant Espiritual

Mort: parla de com ell tem la mort, preguntant-li al senyor perquè el fa nèixer si el farà morir, però també li demana que el dia que ell tanqui els ulls i se’n vagi cap al cel, que quan els obri no hagi acabat tot sino que començi una vida al cel.

Qui és l’autor: fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. (1860)

Època: modernista.

Llibre: Maragall va escriure el 'Cant espiritual', un dels seus poemes més apreciats i coneguts, del novembre del 1909 al febrer del 1910. Gloria Casals ens fa veure l'esperit que el movia aquells últims anys, amb el fragment d'una carta que el poeta va escriure a l'amic Pérez Jorba: 'El fer de la vida humana, terrena i ultraterrena, una sola cosa, ve-li aquí el sentit més personal del meu poema, que no és sinó la preocupació fonamental de la meva vida.'

Vídeo

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo from Kevin Perez

Sant Jordi a l'institut

A l'Institut Comte de Rius, preparem diverses activitats per al dia 23 d'abril, dia que es celebra Sant Jordi. Aquestes activitats fan el dia una mica més dinàmic i entretingut.

Hem preparat documents per grups que parlen d'un autor/a conegut/da, en el nostre cas de Manuel de Pedrolo, del qual es celebren 100 anys del seu naixement. També altres grups han parlat de Montserrat Abelló i Maria Aurèlia Capmany. Tenim preparat un Power Point amb fotografies seves, que utilitzarem de fons mentre llegim una petita biografia seva amb música.

Per altra part, tenim preparat un petit espectacle relacionat amb la canció de Je Veux de ZaZ, que cantaran un grup de 4 noies de la classe, mentre que els dos nois que fem francès presentarem aquest petit show.

Mort i Literatura

En la mitologia etrusca, Aita era el nom que rebia l'inframón, 

corresponent amb el déu grec Hades, i el romà Plutó. 

Era representada pels etruscos com un home amb barba, 

que utilitzava una capa de pell de llop.

Àtropos fou una de les Moires. És l'encarregada de tallar els fils de la vida 

amb les seves tisores d’or.

Les Moires són les deesses del destí de cada persona i de la sort 

que li correspon en aquest món.  Eren imaginades com tres germanes, 

tres ancianes filadores, anomenades Cloto, Làquesis i 

Àtropos, que trenen els fils de les vides humanes i després els tallen. 

Azrael era l'arcàngel de la mort segons tradició islàmica.  

Els quatre graus de l'amor cortès

FENHEDOR: es l'enamorat tímid, la primera de les quatre fases d'enamorat de l'amor còrtes. Ell no gosa dirigir-se a la dama.
PREGADOR: és el tipus d'enamorat que suplica, que va darrere ella, i si ella li anima a dirigir-se a ella, passa a ser pregador.
ENTENDEDOR: si la dona li dóna peces de roba o diners passa a ser entendededor, la penúltima fase d'aquest amor.
DRUTZ: quan la dama l'accepta al llit passa a l'última fase, el drutz.

Tirant i Carmesina: la parella d'enamorats principal. Tirant passa per les quatre fases.
Fase de fenhedor: Recordem com Tirant, després de conéixer Carmesina en la famosa escena
del palau de Constantinoble durant la rebuda del cavaller per l’Emperador, es quedarà
captivat irremeiablement per la infanta.
Fase de pregador: l’estat de fenhedor comença a derivar en un estat de pregador, en
el qual els dos amadors tracten d’acostar-se tant com poden a la seva estimada, alhora que es produeix un dels moments més rellevants de la relació, com és el de la declaració dels seus amors.
Fase de entendedor: Carmesina dóna una peça de roba a Tirant, i aquest se la posa a la cuixa.

Fase de drutz: Amb l'ajuda de Plaerdemavida, Tirant acaba al llit amb Carmesina.

Hipòlit i l'Emperadriu.  Ens trobem, doncs, davant d’una història sentimental notablement curta, més encara que la de Diafebus i Estefania . Però, a més, aquest brevíssim i concentrat nucli sentimental de la novel·la, en què Hipòlit passa de la condició de pregador a  drutz amb una facilitat que altera radicalment les fases de l’amor cortés.
Fase de fenhedor:
Fase de pregador
Fase de entendedor:
Fase de drutz:  Hipòlit assisteix a la trobada furtiva amb la dama i, sense dilacions, en el mateix terrat amb què fita la cambra de l’Emperadriu, ambdós «sentiren la última fi de amor»: tota una gojosa nit sencera en què es lliuren als jocs amorosos ara ja en el llit de la dama. 

Estefania i Diafebus: La relació sentimental de Diafebus i Estefania s’inicia, sense altres preàmbuls, amb la declaració d’amor que el cavaller li fa un dia en què es troba casualment amb ella en el palau imperial.
Fase de fenhedor: ell es declara però ella el rebutja.
Fase de pregador:
Fase de entendedor:  Curiosament, és la mateixa Estefania qui, en un apart amb Carmesina, aconsegueix que aquesta autoritzi que Diafebus la puga besar.
Fase de drutz: Estefania li entrega la part superior del seu cos.

Padlet