La mort

Què és la mort?

Ramon Llull, Félix o Llibre de meravelles.

“Bell fill, hom és instrument, e és compost de vida corporal e esperitual, e la obra de la vida esperitual e corporal és lo viure, qui és go per què hom viu; e la mort és lo contrari de la vida, go és saber, que hom mor per lo desordonament de l’estrument, e per lo departiment que la ànima fa del cors, lo qual no pot viure sens l’ànima, qui li dóna vida.”

Mort: Quan l’ànima se’n va del cos.

Qui és l’autor: va ser un escriptor que es va expressar en llatí, en català i en àrab. El nucli de l'aportació de Llull és el que ell anomenava l'Art: un sistema general d'interpretació de la realitat visible i invisible. (1232)

Època: medieval.

Llibre: Fèlix es enviat pel seu pare a meravellar-se de les meravelles del món. Està format per deu contes o llibres: de Déu, dels Àngels, del Cel, dels elements, de les plantes, dels metalls, de les bèsties, de l'home, del paradís i de l'infern. Escrit amb molt d'enginy, és ple d'exemples, preguntes i respostes.

Pere Calders, L’Hora en Punt

Mort: veu la mort com una cosa còmica i inverosímil, sense gaire importància.

Qui és l’autor: va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista. (1912).

Època: modernista.

Llibre: De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé.

Fantasia, humor, cordialitat, to líric i, per damunt de tot, un coneixement exhaustiu dels mecanismes del cor i de la intel·ligència: aquestes serien algunes de les característiques dels contes de Pere Calders, surrealista i hiperrealista, bruixot dels recursos impensables, inventor de paraules.

Miquel Martí i Pol, Llibre d’absències

Mort: veu la mort com una cosa que afecta a una altra persona però et fa mal a tu.   

Qui és l’autor: fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. (1929)

Època: modernista

Llibre: llibre de poemes escrits amb dolor, degut a la mort de la seva primera esposa.

Màrius Sampere, Les imminències

Mort: veu la mort com una cosa que mai arribarà si encara duren els records.   

Qui és l’autor: és un poeta català, guanyador de diversos guardons. (1928)

Època: modernista

Llibre: últim llibre que va escriure, un recull de poemes.

Joan Vinyoli, El silenci dels morts

Mort: parla de la mort i de com s’ha de conviure amb els morts. Diu que la mort no és més que una paret de fum que fa impossible veure’ls, però que se’ls ha de cuidar per si un dia es manifesten.

Qui és l’autor: fou un poeta català. Fortament influït per Rainer Maria Rilke, va començar a escriure incitat per una frase seva: «La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències».  (1914)

Època: modernista.

Llibre: poema que parla de com viure amb els morts i de com aquesta experiència afecta als nostre dia a dia.

Jacint Verdaguer, Al Cel

Mort: parla de la mort i de com ell s’està morint i anant cap al cel, describint-ho així d’una manera molt bonica.

Qui és l’autor: fou un poeta i prevere català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. (1845)

Època: renaixença

Llibre: desig de volar amunt fins aquell enyorat paradís, que concreta en les imatgeries de les estrelles, els planetes i l’esfera celeste, constatant la impossibilitat romàntica d’arribar a Déu i a la “flor de l’Infinit”.

Màrius Torres, Poesies

Mort: li parla a la mort, dient-li que vol que arribi ja, perquè no li té por, i desitja morir-se més que a res i que donaria el que fos per poder morir.

Qui és l’autor: poeta català (1910)

Època: modernista

Llibre: els temes que hi dominen són la música, l'art en general i la naturalesa, que permeten una reflexió sobre la vida humana, el sentiment i la mort.

Bartomeu Rosselló-Porcel, Imitació del foc

Mort: diu que està cansat i parla del moment que viu, relatant aquest moment abans de morir, veient com la mort se li apropa i el que sent per dins ell en aquesta situació.

Qui és l’autor: poeta i traductor mallorquí. (1913)

Època: modernista   

Llibre: El llibre és com un calidoscopi, ja que conté poemes neopopularistes, simbolistes, de la poesia pura i d'altres que imiten un cert barroquisme.

Salvador Espriu, La pell de brau

Mort: parla d’Espanya (Sepharad) i li diu que mai no pot morir un país per un home, però un home a vegades és necessari que mori per un país. Aconsella a la nació fer ponts de diàleg estables i intentar entendre que és el que volen els seus habitants.

Qui és l’autor: Salvador Espriu i Castelló fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors. (1913)

Època:  modernista.

Llibre: es tracta d'una al·legoria crítica amb l'Espanya de la postguerra i la seva intransigència amb els diferents pobles de la península Ibèrica.

Ausias March, Si per null temps creguí ser amador

Mort: la seva estimada ha mort i ell sent un buit a dins molt gran, parla amb un gran dolor del seu dia a dia, en el que pateix i ho passa molt malament.

Qui és l’autor: va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. (1397)

Època: medieval.

Joan Maragall, Cant Espiritual

Mort: parla de com ell tem la mort, preguntant-li al senyor perquè el fa nèixer si el farà morir, però també li demana que el dia que ell tanqui els ulls i se’n vagi cap al cel, que quan els obri no hagi acabat tot sino que començi una vida al cel.

Qui és l’autor: fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. (1860)

Època: modernista.

Llibre: Maragall va escriure el 'Cant espiritual', un dels seus poemes més apreciats i coneguts, del novembre del 1909 al febrer del 1910. Gloria Casals ens fa veure l'esperit que el movia aquells últims anys, amb el fragment d'una carta que el poeta va escriure a l'amic Pérez Jorba: 'El fer de la vida humana, terrena i ultraterrena, una sola cosa, ve-li aquí el sentit més personal del meu poema, que no és sinó la preocupació fonamental de la meva vida.'